Superman i Tintín són dos dels personatges de ficció recreats en el món del periodisme. No són els únics, però, segurament, són els més reconeguts. I, encara que comparteixen la professió, tothom entén que seria impossible veure-los treballar junts en un mateix reportatge, ni tan sols en una mateixa redacció. No es tracta només de tornar a veure que fan un i altre com a periodistes, sinó, sobretot, de l’actitud que adopten davant les diferents situacions cadascun d’ells.
Fa unes setmanes vaig fer una xerrada en una aula de 3r d’ESO a l’Institut Taradell (Osona). La xerrada formava part del programa “La premsa als instituts”, una iniciativa conjunta de la Fundació “la Caixa” i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, per explicar què és el periodisme, la llibertat d’informació i la deontologia professional. La meua intervenció estava molt pautada, pensada per a una aula de 25 a 30 alumnes, però, aquell dia a Taradell n’érem més de vuitanta!
Superman no crec que avui fos periodista, però, sí ho fos, tindria perfils digitals i estaria actiu a totes les xarxes socials d’Internet. En canvi, Tintín segur que tindria un bloc a la xarxa, que el cuidaria molt i el faria créixer.
El guió va acabar adaptat a les circumstàncies. Per això, després d’explicar què és un col·legi professional i el dels periodistes ara que fa 25 anys, ens vam recrear en dues figures emblemàtiques per veure que hi ha diferents models de periodisme, i en l’anàlisi de les portades de la premsa del dia. La meua sorpresa va ser que aquells alumnes d’uns 14 anys sabien molt sobre periodisme, tenien criteri i, si no em van prendre el pèl, llegien els diaris sovint. Després, el professorat em va aclarir que aquells alumnes dedicaven una hora setmanal a “comentar l’actualitat” com a “alternativa a la religió”.
La bona qüestió és que no només hi havia nivell i sabien molt de periodisme, sinó que eren conscients dels canvis motivats per la digitalització i la xarxa Internet, així com de la crisi econòmica. Davant això, va resultar molt comprensible que només tres estudiants manifestaren que tenien intencions d’estudiar periodisme. Ni Superman ni Tintín van ser capaços de motivar ningú més, això que vaig insistir en que hi ha periodistes en moltes empreses i que som capaços de realitzar projectes molt creatius, diversos i ambiciosos.
A tots, però, els vaig plantejar la necessitat de crear un bloc de notícies i opinió, sobre qualsevol cosa que els cride l’atenció o els preocupe. Sense cap mena de dubte, aquest és un projecte interessant per a qualsevol estudiant d’aquestes edats, i que els instituts haurien d’aprofitar per motivar l’alumnat a treballar en equip, ser creatius, pensar i executar projectes, ampliar els coneixements i fer xarxa.
Superman no crec que avui fos periodista, però, sí ho fos, tindria perfils digitals i estaria actiu a totes les xarxes socials d’Internet. En canvi, Tintín segur que tindria un bloc a la xarxa, que el cuidaria molt i el faria créixer amb reportatges de viatges, apunts curiosos, i fotos de Milú, el capità Haddock i el professor Tornassol.
Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans