Recordem-ho per si de cas: mai com ara hi ha hagut tants mitjans de comunicació en llengua catalana, tanta oferta digital, impresa, radiada o televisada en la nostra llengua. Mai com ara hi ha hagut una audiència tan àmplia en català, en qualsevol territori de l’espai català de cultura i comunicació. Poseu els noms que creieu més adients, però, aquest és un fet que, malgrat totes les limitacions i les contradiccions existents, es pot explicar en clau catalana, valenciana o balear.
Superades les prohibicions de la dictadura franquista, a finals dels anys 70 es va produir una primera eclosió de mitjans en català. D’aquella època són les capçaleres dels diaris i les publicacions periòdiques en català com l’Avui, El Punt Diari, El 9 Nou, Regió 7, entre d’altres. Després, ja en democràcia, tot i les condicions constitucionalistes, va ser l’hora de les ràdios i les televisions autonòmiques en català, també de les revistes i una gran oferta de publicacions especialitzades i mitjans comarcals arreu de l’àmbit lingüístic i cultural.
Malgrat l’hegemonia de discursos i actuacions contràries, la construcció de l’espai de comunicació en català no havia tingut mai un potencial tan gran de mitjans i audiència.
Més recentment, amb les possibilitats de la digitalització i l’expansió de la xarxa Internet, la llengua catalana ha trobat l’espai de llibertat necessari per salvar les fronteres administratives i posar en evidència els discursos secessionistes lingüístics. Després d’anys caracteritzats pels obstacles sistemàtics a la idea d’un espai mediàtic en català, la tecnologia de la globalització ha permès sortejar les barreres artificials i superar els tòpics fixats pels polítics més reaccionaris i els governs més oportunistes.
La xarxa Internet ha permès la recreació d’aquest espai de comunicació i la construcció d’un mercat únic per als mitjans en català. I, no per això deixen de ser menys importants i necessàries les apostes com la que acaben d’anunciar el diari Ara i el Diari de Balears per a la distribució conjunta de les dues capçaleres a les Illes. En temps de crisi econòmica i de futurs incerts per a la premsa i els mitjans de comunicació, aquests dos rotatius han decidit sumar esforços i oferir una informació més àmplia i completa per als lectors en català.
I és que, malgrat l’hegemonia de discursos i actuacions contràries, la construcció de l’espai de comunicació en català no havia tingut mai un potencial tan gran de mitjans i audiència. Segurament tanta com d’altres propostes molt més potents de construcció de mercats de comunicació nacionals. Precisament per això, quan ens referim a la llengua, la cultura o els mitjans de comunicació en català, són tan importants els projectes que sumen, que saben aprofitar la xarxa existent, que fan viable aquest espai.
Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans