No han esperat ni a la formació d’un nou govern després de les eleccions autonòmiques del passat 22 de maig per anunciar un “esborrany de llei per a un nou model lingüístic de l’ensenyament al País Valencià”. Proposta que, bàsicament, és una còpia del model dels “tres terços” implantat a Galícia, la qual eliminaria la línia en valencià, paradigma del model d’immersió lingüística actual. Encara que el català continuaria tenint presència a les aules, almenys en un 33% de les assignatures, la proposta representa la instauració d’un “sostre a la baixa per a una llengua que competeix en condicions més que precàries amb l’ús quasi hegemònic del castellà”. Aquest ha estat el resultat del lent, primer, i nul, després, desplegament de la Llei d’ús i ensenyament del valencià.
El Govern del PP ja havia tractat de reduir les línies d’ensenyament en valencià en legislatures anteriors. Però, la ferma voluntat de mares i pares, per damunt d’adscripcions polítiques, havia aconseguit mantenir aquest reducte de normalitat lingüística que, segurament, per la sobremotivació de l’alumnat, s’ha convertit en sinònim de qualitat educativa al País Valencià. La proposta d’un model lingüístic de tres terços, en el qual competirien en desigualtat de condicions, el valencià, el castellà i l’anglès, es fa des de la renovada majoria absoluta del PP. Per tant, faran el que voldran, però, no per això, s’han de deixar d’advertir les perversions d’una proposta que neix per a liquidar les possibilitats, arraconades a consciència, del model actual.
Fragmentació lingüística. L’informe anual sobre l’ensenyament en valencià, que, amb el títol “De l’entrebanc a la involució”, ha elaborat l’STEPV, documenta l’escàs interès per desplegar la immersió lingüística per part del PP, i denuncia la triple fragmentació del sistema educatiu al País Valencià: una fragmentació entre etapes educatives, una fragmentació entre la xarxa pública i la privada, i una fragmentació entre territoris. I ho fa amb dades que expliquen l’aplicació d’una política lingüística que s’ha apartat de qualsevol referent normatiu, amb el conseqüent retrocés del valencià a l’ensenyament.
Divideix i venceràs. La triple fragmentació és un concepte que explica molt bé la situació de la llengua valenciana, i que també serveix per definir la realitat mediàtica del País Valencià. Sobretot, aquesta fragmentació mediàtica s’evidencia quan parlem de la premsa, ja que no existeix ni una capçalera regional pròpia, tot i que històricament, hi ha hagut diaris líders de vendes a cadascuna de les tres províncies: Levante-EMV i Las Provincias a València, Información a Alacant i Mediterráneo a Castelló. Pel que fa a la televisió o la ràdio, la situació de fragmentació també és molt evident, en aquest cas perquè el predomini és dels canals i les emissores públiques i privades estatals. Els obstacles per al desplegament d’un sistema comunicatiu propi els explica amb detalls el professor de la Universitat de València, Rafael Xambó.
Els veritables mitjans vertebradors. La fragmentació podria ser gestionada i potenciada i revertida com una riquesa del país. Però, sense una voluntat per a la vertebració territorial i la cohesió social, la fragmentació lingüística de la societat valenciana és un camp abonat per a la llengua castellana, que continua creixent amb força, a expenses de l’autoodi, a través d’una indústria cultural potent que, a diferència de la catalana, no entén de fronteres i no es qüestiona en quina llengua parla. La fragmentació mediàtica al País Valencià, juntament a les barreres polítiques de l’espai català de comunicació, ha consolidat la penetració de la premsa de Madrid, des d’on actuen sense cap impediment els veritables mitjans de comunicació “vertebradors” regionals.
Article publicat al Bloc d’Escacc, reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura