En astronomia, una cosa retrògrada és aquella que, situada a l’espai, va o es mou endarrere. Aplicat a la política, el polític retrògrad és aquella persona que va contra el progrés i, per tant, contra l’acció d’anar endavant. Però, què és el progrés? Què és anar endarrere o endavant? Segur que això té a veure amb la direcció que portes, i per això deuen existir les dretes i les d’esquerres, amb tots els matisos possibles, és clar.
¿Com és possible que el Govern valencià del PP incomplira “de manera flagrant” el principi d’objectivitat que es pressuposa en un concurs públic, pel qual es van adjudicar les 42 llicències de la televisió digital terrestre (TDT)? Des del mateix moment del repartiment, el gener de 2006, la majoria de llicències van anar a televisions de caràcter conservador, moltes d’elles amb alguna connexió amb el PP. En canvi, les televisions locals que feia anys que emetien es van veure obligades a cessar les emissions per evitar ser multades, mentre que algunes televisions amb llicència s’han dedicat a emetre continguts esotèrics i eròtics.
“Després que no se sorprenga ningú si la gent que tira endavant i vol progressar decideix anar pel dret o recórrer una drecera per arribar encara més lluny.
¿Com és possible que el PP considere “tècnicament’ impossible” i vote en contra la proposta d’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a permetre la recepció de televisions en la mateixa llengua entre comunitats autònomes? La ILP “Televisió sense fronteres”, impulsada per ACPV, signada per 651.000 ciutadans i ciutadanes d’arreu de l’Estat, està pensada per afavorir l’intercanvi d’emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega, i està fonamentada en el desenvolupament de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en l’àmbit de la comunicació.
El repartiment de la TDT al País València i la negativa a la reciprocitat de les televisions autonòmiques a l’Estat espanyol és la conseqüència de polítiques retrògrades en comunicació. Aquestes polítiques no tenen res a veure amb els resultats electorals i les majories per governar. Això queda demostrat quan el Tribunal Suprem tomba un mapa televisiu imposat fraudulentament, i quan una majoria absoluta és incapaç de donar veu a una iniciativa legislativa popular avalada a nivell europeu i impulsada per la resta de l’arc parlamentari.
Després que no se sorprenga ningú si la gent que tira endavant i vol progressar decideix anar pel dret o recórrer una drecera per arribar encara més lluny. Un tarannà retrògrad no farà desaparèixer la diversitat i les ganes de ser. Més aviat al contrari, aquest comportament fa que augmente el sentiment de distància respecte a un Estat en què cada dia ens sentim menys respectats.
Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans