Sóc usuari de Twitter des del 2 d’octubre de 2008. Aquesta xarxa ha crescut i evolucionat moltíssim. Des del primer dia, va quallar entre el col·lectiu de periodistes, fins a esdevenir una eina imprescindible.
Un periodista a Twitter pot buscar i contrastar temes, copsar el to de determinades situacions, inclús contactar amb fonts de manera directa i sense intermediaris. També s’utilitza per difondre històries i mantenir converses, però, tot això no importa massa. A la pràctica, cadascú a Twitter pot fer el que li dóna la gana, amb l’única limitació de l’espai permès de 140 caràcters de text, enllaços no inclosos.
Tanmateix, no hem de perdre de vista que l’objectiu de Twitter, com en qualsevol altre negoci, és guanyar diners. Els ingressos es basen en el creixement, però, sobretot, en saber coses dels seus usuaris i, per això, la importància de mantenir-los actius. El time line de qualsevol usuari permet tenir una idea bastant aproximada del que pensa. I si, a més a més, tens les dades personals, aquesta és l’eina que sempre havia somiat un professional de la publicitat i el màrqueting, independentment de si treballa en la política o venent refrescos.
Més innocent, dispar i contradictòria és l’activitat dels usuaris de les xarxes socials. D’entrada, si Twitter és una “conversa”, caldria qüestionar el nombre de persones que pots seguir realment. Sovint es diu que els bons amics es poden contar amb els dits d’una mà. Segurament el cercle es pot duplicar o triplicar amb amistats i familiars. Només, tenint en compte els companys d’estudis i de feina, podem arribar a conèixer de veritat i intentar mantenir un contacte efectiu amb uns pocs centenars de persones.
L’expansió de les xarxes socials han canviat el paradigma de la comunicació, està revolucionant la societat i obrint noves formes de negoci.
L’expansió de les xarxes socials han canviat el paradigma de la comunicació, està revolucionant la societat i obrint noves formes de negoci. Una vegada superat el fals dilema d’entrar o no a les xarxes socials, ser-hi de qualsevol manera continuarà sent una imprudència. Tot i que la dimensió del fenomen encara no té sostre, no s’ha de perdre de vista que les multinacionals que impulsen les xarxes socials, tal com ha fet Twitter recentment, obren delegacions arreu per assegurar-se el negoci.
Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans